Què és?
L’anàlisi d’artefactes és una tècnica que posa la seva atenció en les característiques dels objectes per tal d’ampliar el nostre coneixement de com les seves particularitats influeixen i participen en les nostres activitats.
Es tracta de conèixer per què i amb quina intenció s’han realitzat els objectes a partir de l’anàlisi de les seves qualitats materials, formals, estètiques i interactives.
El seu objectiu és determinar quines són les característiques que descriuen les diverses intencions i finalitats de l’objecte, la seva significació cultural i el context social en què s’insereixen.
Materials
Dependrà del tipus d’anàlisi que es dugui a terme, però pot resultar molt adient disposar d’un llistat dels elements i característiques de l’objecte i complementar-lo amb esborranys, fotografies il·lustratives i vídeos dels processos d’interacció en què participin els usuaris.
Quan?
És una tècnica que genera informació valuosa per a diferents etapes del procés de disseny. Pot emprar-se en la fases de planificació per tal d’entendre components específics com els materials, la formalització del producte o els processos de la seva fabricació. A més, també es pot utilitzar per a examinar i comparar productes i analitzar la competència.
Com?
En una anàlisi d’artefactes s’ha de:
- Definir des d’un inici quines són les finalitats de l’objecte i com participa en les nostres activitats.
- Fer un inventari de les qualitats de l’artefacte i agrupar-les per les seves característiques materials, formals, estètiques i interactives. El llistat de qualitats es pot realitzar en forma d’arbre i establir relacions entre elles.
- Analitzar les relacions entre els components de l’artefacte, les seves qualitats i la participació dels usuaris.
- Determinar quins són els elements o característiques principals per l’experiència dels individus.
- Definir les relacions avaluades i proposar millores d’implementació.
Una anàlisi de les qualitats materials dels artefactes pot distingir els trets intrínsecs i extrínsecs de la configuració dels diferents elements que composen els objectes (durabilitat, desgast, resistència, flexibilitat), la seva intervenció en les activitats dels individus, el seu valor cultural i social o com poden condicionar els processos de producció i fabricació.
Una anàlisi de les característiques formals dels artefactes pot avaluar els aspectes físics dels objectes, la seva estructura compositiva, la proporcionalitat volumètrica entre els components, les superfícies i les seves textures i colors, el pes, etc.
L’anàlisi estètica pot focalitzar la seva atenció en els aspectes subjectius i emocionals dels artefactes fixant-se en els significats de les qualitats que intervenen en l’experiència d’ús de l’objecte. És important complementar aquesta vessant amb referències històriques, socials i culturals per a conèixer el context espacial i temporal de l’objecte.
Els aspectes interactius dels artefactes s’han d’analitzar en funció de les qualitats operatives dels objectes, la simplicitat o complexitat d’ús, les característiques explícites d’ús, les seves capacitats d’adaptació i ajust, i els recursos que utilitzen per a transmetre una informació acurada de les seves possibilitats d’ús.
Avantatges
- És una tècnica flexible que es pot adaptar en funció dels àmbits d’estudi i dels diferents graus de complexitat.
- Pot ser un instrument que ens ajudi a obtenir informació per a entendre tant objectes físics com digitals.
- Permet identificar les qualitats dels artefactes i relacionar-les amb les maneres d’ús dels objectes.
- Permet descobrir la interrelació operativa de les qualitats dels artefactes recollint la informació que proporcionen els usuaris.
- És útil per a discriminar i sintetitzar els aspectes més significatius dels artefactes.
- Pot ser útil per a examinar i comparar productes.
Inconvenients
- Cal tenir coneixements previs de cada àmbit d’anàlisi.
- Es necessita experiència prèvia en mètodes d’investigació.
Referències
Boeijen, Van. A.; Daalhuizen, J.; Zijlstra, J.; Schoor, R. Van Der (2014). Delft design guide : design methods. Bis B.V., Uitgeverij. (rev. 2a. ed.). Amsterdam: BIS Publishers.
Bramston, D. (2009). Material thoughts. Lausanne: AVA Academia.
Collier, Jr.; Collier, J.; Collier, M. (1986). Visual Anthropology: Photography as a Research Method. Albuquerque / NM: University of New Mexico Press.
Kumar, V. (2013). 101 design methods : a structured approach for driving innovation in your organization. Hoboken / N.J.: Wiley.
Martin, B.; Hanington, B. M. (2012). Universal methods of design : 100 ways to research complex problems, develop innovative ideas, and design effective solutions. Gloucester / Mass.: Rockport Publishers.