Què és?
Segons l’Information Architecture Institute, l’objectiu de l’arquitectura de la informació (AI) consisteix en ajudar les persones a entendre on se situen i què tenen al seu voltant, i a trobar el que cerquen, tant en el món físic com en el virtual.
Referida específicament a un projecte interactiu, l’AI defineix la manera en què aquest està organitzat i etiquetat. És a dir, determina quina serà l’estructura dels continguts i el to comunicatiu del projecte.
L’AI ha de tenir en compte els objectius del projecte i les característiques i necessitats dels usuaris als quals va adreçat, per a definir un accés a la informació i un estil de comunicació (etiquetatge i redacció) que siguin plenament coherents amb la definició estratègica del projecte.
Materials
Digitals: eines de mindmap i de generació d’arbres de contingut. Eines col·laboratives en línia per a la generació d’estructures d’informació.
Físics: llapis, paper, notes adhesives.
Quan?
L’arquitectura de la informació es defineix després de les fases d’investigació i definició, quan ja es coneixen els requeriments i s’ha definit l’estratègia del projecte. També cal haver realitzat abans el modelatge d’usuaris, per tal que l’estructura dels continguts i el to comunicatiu corresponguin al model mental i les característiques dels usuaris als quals s’orienta.
L’AI es considera sovint el primer pas de la fase de prototipatge, ja que comença a donar forma els conceptes definits en les fases anteriors. A més, és el primer mètode en el procés de disseny del qual s’obtenen propostes que poden ser avaluades amb usuaris.
Com?
Per a definir l’arquitectura de la informació d’un projecte interactiu, cal seguir un procés relativament extens que implica diferents passos:
- Inventariat de continguts.
- Agrupació i etiquetatge.
- Definició de l’estructura.
- Avaluació de l’arquitectura.
Avantatges
L’arquitectura de la informació proporciona coherència a l’estructura d’un projecte. A més de la importància que té per a permetre una navegació àgil, és també una eina imprescindible per als dissenyadors i desenvolupadors que els orientarà en les passes següents del projecte.
Notes
- L’arquitectura de la informació no pot dependre només de les idees dels experts sobre quina ha de ser l’estructura òptima dels continguts. Cal utilitzar tècniques en què participin els usuaris (card sorting o tree testing), per a conèixer quina és la seva estructura mental real.
- Utilitzar tècniques amb usuaris no implica que el dissenyador hagi d’aplicar indiscriminadament el que els usuaris li demanen sinó que suposa recollir informació per a analitzar i processar i arribar a les idees clau per a optimitzar l’AI.
- A més de respondre a les característiques i necessitats dels usuaris, l’AI s’ha de basar en la definició estratègica del projecte.
Guies
Aquest contingut s’amplia a través de la següent guia: “Guia Arquitectura de la informació”.
Referències
Garreta, M; Mor, E. (2011). «Módulo 3. Diseño centrado en el usuario». A: C. Casado; M. Garreta (et al.). Interacción persona-ordenador. FUOC. <http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00158925/html5/modul_3.html >. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].
IA Institute. «IA Institute Resource Library». <https://docs.google.com/spreadsheets/d/1fxLmmCsy2PmfPCWOtHbdlnut2gaopcy_S8b0_Z7Wkd8/edit?usp=sharing>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].
IA Institute. «We Make Information Clearer». <http://www.iainstitute.org/>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].
Klyn, D. Explaining information architecture [en línia]. <https://vimeo.com/8866160>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].
Morville, P.; Rosenfeld, L. Arango, J. (2015) Information Architecture, 4th Edition. O’Reilly.
UX Booth (2015). «Complete Beginner’s Guide to Information Architecture» [artículo en línea]. <http://www.uxbooth.com/articles/complete-beginners-guide-to-information-architecture/>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021].