Benchmarking

Aquesta guia amplia la fitxa de Benchmarking. El benchmarking es realitza en les fases inicials d’un projecte, per a conèixer les característiques dels competidors del nostre producte o per a saber com altres productes –no necessàriament competidors– resolen problemes determinats.

Aquest mètode es pot repetir en diferents moments del projecte, per a analitzar qüestions específiques com, per exemple, l’aspecte visual dels productes comparats.

Seleccionar els productes a analitzar

El primer pas consisteix en triar els productes que s’analitzaran. Es pot tractar de competidors del nostre producte, però també poden ser productes que continguin funcionalitats o que tinguin objectius semblants als del projecte que estem dissenyant.

Es recomana analitzar entre 5 i 7 productes, per a poder disposar d’una visió àmplia, sense dedicar un temps excessiu a la revisió de qüestions que, amb més productes, es podrien fer reiteratives.

Definir els criteris d’anàlisi

Per a aconseguir resultats rellevants, cal definir quins seran els criteris a seguir tenint en compte els objectius específics de l’anàlisi.

Els criteris poden ser generals o específics. Per exemple, l’anàlisi dels continguts, el disseny o la navegació d’un lloc web serien criteris generals. Com que s’ha resolt la cerca, el menú principal o el procés de pagament serien específics.

És molt recomanable reunir aquests criteris en una taula en què cada criteri ocupi una fila, amb els productes analitzats en columnes. La taula ha de permetre incloure anotacions.

Una vegada seleccionats els productes i els criteris, comença la tasca d’anàlisi.

Cal observar cadascun dels productes com si s’utilitzessin per primera vegada i ser minuciosos, centrant-se principalment en els criteris establerts.

S’anoten tant els punts forts (bones pràctiques) com les febleses (qüestions a evitar). També es pot prendre nota de qualsevol altra qüestió rellevant per al projecte.

És important portar a terme un registre gràfic dels productes analitzats: si es tracta de productes físics, es poden fer fotografies dels detalls analitzats; si són productes digitals (webs o apps), és molt adient fer captures de pantalla dels exemples més destacables.

Després de l’anàlisi, es revisen les anotacions per a elaborar unes conclusions aplicables al projecte. Tota la documentació generada es reuneix en un informe que hauria d’incloure:

• La llista de productes analitzats, a ser possible amb les seves referències (per exemple, si el producte té un web associat, inclourem la URL).
• Els criteris utilitzats en l’anàlisi.
• L’anàlisi específica de cadascun dels productes, amb les anotacions i les imatges corresponents.
• Un resum global de l’anàlisi, recollint els punts forts i febles i les anotacions més destacables. Aquest resum pot incloure la taula de criteris/productes, amb valoració 0 si no compleix i 10 si compleix de manera òptima el criteri, i tot el ventall intermedi. També es pot utilitzar una valoració simple 0/1 (no compleix/compleix).
• Un resum executiu, en forma de llistat, que reculli de manera breu les conclusions més rellevants i directament aplicables al projecte, acompanyades de recomanacions de disseny.

Plantilla de taula d’anàlisi general

Exemple de pàgina d’anàlisi d’un producte específic

Exemple de pàgina d’anàlisi d’un producte específic

Font: https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/originals/15/9f/ac/159facad90b515d1218eb64dcd27010e.jpg.

Exemple de taula d’anàlisi general

Font: https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/originals/17/ee/36/17ee36c9988d2c258f3a44ca81fbed57.png.

Buley, L. (2013). The user experience team of one: a research and design survival guide. Nova York: Rosenfeld Media.

Danforth Media. «Conducting a Solid UX Competitive Analysis». [Data de consulta: 25 de gener de 2021]. <http://danforth.co/pages/2014/03/01/conducting-a-solid-ux-competitive-analysis/>.

Hanington, B.; Martin, B. (2012). Universal Methods of Design: 100 ways to research complex problems, develop innovative ideas & Design effective solutions. Rockport.

Ronda León, R. «Diseño de Experiencia de Usuario: etapas, actividades, técnicas y herramientas». No Solo Usabilidad. [Data de consulta: 25 de gener de 2021]. <http://www.nosolousabilidad.com/articulos/uxd.htm>.

Travis, D. «The Beginners’ Guide to Benchmarking User Experience». [Data de consulta: 25 de gener de 2021]. <http://www.userfocus.co.uk/articles/guide-to-benchmarking-UX.html>.

Withrow, J. (2006, 27 de Febrer) «Competitive Analysis: Understanding the Market Context». Boxes and Arrows. [Data de visita: 25 de gener de 2021]. <http://boxesandarrows.com/competitive-analysis-understanding-the-market-context/>.