Aquesta guia amplia la fitxa d’Escenaris. La tècnica de modelatge coneguda com a escenaris s’inscriu en les primeres fases de desenvolupament d’un producte (recerca i definició). Les dades extretes de la recerca serveixen per a dur a terme el mètode personas, i, sobre la base dels arquetips d’usuari identificats amb aquest mètode, s’elaboren els escenaris.
Lene Nielsen afirma que el mètode personas adquireix valor al moment en què els arquetips identificats apareixen en un escenari i utilitzen el producte. En aquest sentit, crear un escenari consisteix a descriure una situació de manera narrativa i seqüencial, explicant com interactua un usuari amb el producte per a aconseguir un objectiu concret o per a dur a terme una tasca determinada. Els escenaris inclouen detalls d’aquesta experiència d’ús i s’elaboren sempre des del punt de vista de l’usuari (a partir de les seves característiques, necessitats i motivacions).
És important diferenciar els escenaris dels casos d’ús. Els casos d’ús inclouen una descripció detallada de les funcionalitats del producte o servei en la qual es destaca com reacciona el sistema davant de les accions dels usuaris. Els escenaris, en canvi, descriuen la interacció des de la perspectiva de l’usuari amb l’objectiu de detectar quines funcionalitats ha d’incloure per a satisfer les seves necessitats.
Per tant, el mètode escenaris permet respondre la pregunta «què?»: què ha de fer el producte i quines funcionalitats ha d’incloure per a satisfer els objectius de les persones que l’usaran? A més, aquesta tècnica també fa que sigui possible:
- Mantenir sempre l’usuari en el centre del procés de disseny.
- Explorar el context d’ús del producte.
- Formalitzar i compartir expectatives i idees.